Safrá el Tossal de les Garrigues us proposa avui un autèntic plat de tardor. Un plat de cullera intens, saborós i calòric com pocs, del que no hem d’abusar –no cal menjar-ne cada dos dies- però que pot ser part de la dieta familiar de forma periòdica: una fabada asturiana.
La fabada és un plat originari d’Astúries, al nord de la península ibèrica, com el seu nom indica ben a les clares, terra on en mengen cada setmana, com fem a Catalunya i a Llevant amb els arrossos.
Fer una “fabada” no és un pim pam pum. És una tasca que demana atenció i hores de feina. Hi ha dreceres, naturalment, però obsequiar als que estimem amb un àpat d’aquesta categoría és una mostra d’afecte que sabran entendre i agraïr.
Per compensar el doll de calories recomanem complementar la fabada asturiana amb una generosa amanida ben fresca. Escarola, tomàquet, oli d’oliva i poca cosa més, a més d’un postre en la mateixa línia. Fruita, per exemple.
❧ Ingredients per 4 persones
- 2 ossos de bou o vedella
- Mig quilo de “faves” de La Granja que trobarà a la seva botiga de capçalera o a la majoria de súpers.
- Pel que fa als ingredients de porc que enumerem a continuació, el millor és al demanar-los especifiqui que són part d’una “fabada asturiana” amb tots els ets i uts.
- 1 ½ xoriço, 2 botifarrons –morcillas- cansalada o panxeta i un bon tall de lacón.
- 1 ceba mitjana, 2 grans d’all,
- 8 brins de SAFRÀ EL TOSSAL DE LES GARRIGUES.
- Aigua i sal.
❧ Procedimient
LA VETLLA
Posem el llegum a un recipient –olla o cassola- el cobrim d’aigua freda i el deixem tota la nit a remull.
EL DIA DE L’ÀPAT
Pelem la ceba i els grans d’all. Comencem per colar les “faves” que han passat la nit a remull, passant-les a una olla de bona mida.
Les cobrim d’aigua freda que sobrepassi el llegum uns dos centímetres. Posem l’olla a foc fort. Quan comenci a bullir baixem el foc, deixant que es vagi coent molt poc a poc.
Durant aquesta part del procés hem d’estar atents i anar traient les impureses que pugen a la superficie amb l’ajut d’una espátula o d’un cullerot.
Quan ja no pugi res que s’hagi de treure incorporem a l’olla la ceba i els alls que hem pelat prèviament, tot sencer, així com el xoriço, el lacón, la cansalada i els botifarrons, punxant la pell dels dos embotits per evitar que esclatin.
Tapem el recipient i el posem a foc fort. De tant en tant aixequem el recipient tapat i el sacsegem per remoure’n el contingut. No intenteu remenar-ho amb un cullerot o amb qualsevol altre estri. El llegum s’obriria i el resultat s’en veuria greument afectat.
Quan el contigut de l’olla bull amb ganes hi afegiu mig got d’aigua freda per interrompre el bull i deixar que es reinicii. Aquesta operació, que es diu “espantar el llegum”, l’heu de repetir tres cops durant la cocció.
Passada una hora de l’inici de la cocció emboliqueu els sis brins de safrà amb paper d’alumini i els torreu lleugerament posant l’envoltori a una paella que sigui al foc sense oli ni cap altre ingredient.
Un cop torrada l’espècia l’incorporeu a l’olla.
Txup txup
La cocció ha de durar dues hores i mitja o tres. Cap al final tasteu el brou i les mongetes i corregiu de sal si ho demanen. Recordeu que no ho hem salat abans, tenint en compte que els ingredients de porc són prou forts i saborosos.
Acabat el procediment i amb el foc apagat heu de deixar que reposi un mínim de mitja hora abans de servir. I ja podreu emplatar la vostra fabada asturiana i servir a taula.
Bon profit!
Si t’ha agradat aquest plat, no et perdis la nostra recepta d’ estofat de tardor.
☞ Consells per a treure major rendiment al nostre safrà
-Per obtenir la màxima aroma i gust del nostre safrà, recomanem: Fer una infusió dels brins de safrà senceres al mig got d’aigua o brou calent, tapar i deixar reposar durant 10 minuts, per a incorporar-ho després a la resta d’ingredients cap al final de l’elaboració del plat.
-Per a obtenir el màxim poder colorant del safrà, aconsellem: Moldre els brins de safrà i dissoldre-les després al mig got d’aigua o brou calent, deixar reposar tapat, uns 10 minuts, abans d’agregar-ho a la resta d’ingredients. Incorporarem aquesta infusió a meitat del procés d’elaboració, perquè tots els ingredients adquireixin el color desitjat.
-Conserveu el safrà en un lloc fresc, sec i allunyat de l’exposició directa a la llum.
